.png "English"){kind=small}
Així deia el darrer article: "Vull finalitzar aquest article sobre la perseverança amb una reflexió d’un coach anomenat Robins, que diu que creure en tu mateix porta a tenir potencial, el potencial porta a l’acció, l’acció dona lloc a resultats i els resultats porten a creure en tu mateix. El cicle complet comença per creure en tu mateix". Llegir article sobre perseverança
I quan has aconseguit el que necessitaves, com t'has sentit? Què reflexa el teu rostre? Se m'acut, que podria ser un somriure! Nova reflexió: A que t'ajuda el fet somriure? I tu, quan somrius?
I quan has aconseguit el que necessitaves, com t'has sentit? Què reflexa el teu rostre? Se m'acut, que podria ser un somriure! Nova reflexió: A que t'ajuda el fet somriure? I tu, quan somrius?
Sembla ser que a la tardor algunes persones experimenten un decaïment del seu estat anímic. Per evitar aquest malestar i sobretot, per impedir que el problema s'agreugi, els experts recomanen somriure! Diuen que el somriure és un bon mètode per fer front a aquest estat anímic provocat per aquesta estació. I jo em pregunto: I que faràs la resta de l'any? Està comprovant que si somriem o riem ens sentim més feliços. No sé, tot és qüestió de provar-ho!
I dit això, com pot canviar la teva vida quan somrius? I la dels que t'envolten? Quins son els motius que tens per somriure? Em bé a la memòria la resposta que em va donar un client quan li vaig fer aquesta darrera pregunta, entre d'altre motius em va dir: Perquè estic viu, perquè tinc amics, perquè tinc família, perquè veig el sol, els colors de la natura... pel fet de poder descobrir coses noves cada dia, per la vida que em queda, per la feina que tinc, per poder viatjar...per sentir-me estimat.... I a tu què és el que realment et fa somriure?
Què sents quan et creues amb algú i et somriu? Com et sents al costat de persones que tenen un somriure quasi permanent? En definitiva, quan et costa "un somriure"?
Què és el que et treu el somriure? Què pots canviar per somriure més del que ho fas? A qui li dones poder per no deixar-te somriure? Si sents que no somrius, que no tens motius per fer-ho, que hi ha moltes persones que et treuen el somriure... el coaching et pot ajudar a trobar motius per tornar a somriure!
Què sents quan et creues amb algú i et somriu? Com et sents al costat de persones que tenen un somriure quasi permanent? En definitiva, quan et costa "un somriure"?
Què és el que et treu el somriure? Què pots canviar per somriure més del que ho fas? A qui li dones poder per no deixar-te somriure? Si sents que no somrius, que no tens motius per fer-ho, que hi ha moltes persones que et treuen el somriure... el coaching et pot ajudar a trobar motius per tornar a somriure!
M'ha fet somriure el títol de l'article, encara que el trobo molt sugggerent.
ResponEliminaJo no li poso cap preu, faltaria més que s'hagués de pagar un peatge per somriure o perquè t'ensenyessin a fer-ho? Va de broma, però sóc de les persones que sense esforç m'adreço als altres somrient.
El meu punt de vista és poc acadèmic i molt senzill, doncs penso que ve d'una predisposició innata i/o heretada -la majoria de vegades-, que fa que una persona somrigui amb facilitat i espontàniament, o estigui normalment amb la cara seria, tot i no estar trista ni malhumorada. En el cas de la meva família, el pare era així; joganer, alegre, i els problemes els tractaria amb la mare, però les tres germanes l'esperavem que arribés de treballar per estar amb ell.
Ajuda molt un somriure, i les persones adultes que en general no somriuen, si els tracten a ells així els senta bé, segur, perquè obra portes a l'amistat, la confidència o si més no a oblidar una estona els seus problemes.
Només citaré 2 tipus de persones o d'edats; els nens petits i les persones grans en les que el somriure t'hi apropa molt.
És la millor comunicació que pots establir amb ells d'entrada. No és verbal, sols un signe, però a un nen petit li somrius o li fas una cara graciosa i ja et amic. Igualment passa amb les persones grans. Poden ser desconegudes, però acollint-les amb un somriure i acariciant-els-hi la mà -sobretot a les dones-, ja hem fet un pacte d'amistat.
Per últim vull remarcar que la resposta de la clienta de la Pilar és una bona lliçó per a les persones que els costa somriure, perquè valorant el que tenim, no en bens materials, sinó que ens ve donat gratuïtament tot i ser normalment coses petites, en eixample el cor i ens fa sentir millor i el resultat és un gràcies i un somriure.
M. Carme,
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves aportacions al blog. Totalment d'acord amb el que comentes sobre els nens i les perdones adultes.De totes maneres, penso que un somriure ajuda a la persona que el dona i a la que el rep. I sobretot, el seu cost és zero!